L'era de les noves tecnologies ens ha persuadit a tots, no ho podem negar.
iPads, iPods, iPhones, macs, iMacs, Apple iMacs Pro, blackberries, smartphones i els mòbils tàctils samsung galaxy són andròmines àlgides en aquest moment. Tot plegat, doncs, és el resultat d'un procés evolutiu d'una societat contemporània que s'està centralitzant en el poder i l'eficàcia d'aquests nous mètodes i vetlla per perfeccionar-los contínuament.
Fins aquí, estic totalment d'acord i dóno el meu suport a l'avanç i el progrés. Molts de nosaltres em nascut amb aquestes comoditats, l'internet és l'exemple estrella. Però com totes les coses, en excés, mai són bones i la meva pregunta és: Fins a quin punt em de fer ús d'ells?
No fa gaire vaig llegir (no recordo la font) que actualment el nen modern ja no vol l'ordinador per caprici, el necessita. Aquesta afirmació m'espanta i no només pel contingut en si, sinó per què m'hi sento identificada, així com també molts de vosaltres.
El sector educatiu no es vol quedar curt i els docents proven de posar-se a la pell de les noves generacions, del nen que gaudeix passant-se el dia amorrat a l'ordinador i obten per instal·lar pantalles digitals enlloc de pissarres amb el propòsit de fer la lliçó més amena. A més, recentment s'ha establert un programa d'integració de les Tecnologies, de la Informació i de la Comunicació (TICs) anomenat Escola 2.0, el qual contempla l'ús personalitzat d'un ordinador portàtil per a cada alumne dins de l'aula.
Si la intenció del programa Escola 2.0 és que els estudiants estiguin més atents durant les classes, s'equivoquen rotundament.
Per altra banda, els macBooks o llibres tàctils s'estan començant a comercialitzar. Alguns estudis científics han observat detingudament que molts d'aquests aparells propaguen unes ones electromagnètiques que poden provocar efectes secundaris.
Mentrestant i sortosament, la substitució del llibre original trigarà uns quants anys, tanmateix algun dia molt llunyà aquesta aroma de llibre nou desapareixerà, un dibuix fet a mà serà impensable, l'ofici de carter i de repartidor de diaris passaran a la història, els nens a l'escola no es passaran notetes de paper, en tot cas només es comunicaran per whatsapp o algun altre xat cybernètic probablement més evolucionat.
El paper serà pràcticament inexistent i quan expliquem que a les classes feiem volar avions de paper ens pendran per bojos, i riuran, sorpresos d'un fet tan simple que tots junts haurem anat erradicant a poc a poc i inconscientment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada