La dona embarassada que passats nou mesos passarà a ser coneguda com a `mama´.
El nadó que embadurnat de sang, exclatarà a plorar desconcertat sense entendre què ha passat.
La criatura no és conscient que li acaben de regalar el regal més valuós que els humans podem oferir. Una vida.
Això si, un regal que mai et dirà la veritat i, si no fos així, ens hauriem de preocupar, el regal podria ser defectuós.
L'home gran, que per no causar molèsties diu que ja li agrada estar sol a casa quan en realitat desitja una estona més de companyia i xerradissa, o el matrimoni que semblava idoni i passa nits fent sorolls entre els llençols d'un llit que no és el seu, buscant el plaer que a casa seva ja fa temps que ha minvat.
L'adolescent que impedit pels pares, tracta de sortir amb els col·legues clandestinament o el nen petit que avergonyit de les conseqüències del què ha fet prova de desentendre's...
I, en un instant, pocs minuts després d'haver descobert el món que ens envolta, també ens fan descobrir un engany tot col·locant-nos el xumet a la boca.
Així que faig una crida a tots aquells que diuen que no suporten la hipocresia i que es creuen tan sincers. Doncs forma part de la vida i de la seva sostenibilitat. I si això no ho penseu, potser sou defectuosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada