Rescat de peixos

Sembla que el fons monetari europeu ha rescatat la banca espanyola de la crisi on estem submergits.
Segons el president Rajoy no ho vol reconèixer com a rescat sinó com una ajuda financiera en una situació molt favorable. The New York Times, no sembla que tingui aquesta mateixa perspectiva quan anuncia en un del seus titulars "És inevitable un segon rescat d'Espanya."
 Si ens cenyim a la tònica actual, basant-nos en dades i estadístiques reals ens trobem amb milions d'espanyols a l'atur i cent mil que fregen la misèria. Ara bé, els polítics, els seus col·legues financiers i els banquers segueixen impol·luts en el seu món de yupi.

Sardines mediocres que s'han menjat tot el plàncton, tonyines i calamars de classe mitjana que s'han menjat les sardines, i els pitjors, els taurons, també coneguts com a banquers i polítics que s'ho han empassat tot. Entre tots han deixat la costa pobre en un estat de misèria i penúria. N' hi ha que tenen un càrrec d'infracció molt més elevat, per descomptat, és el cas dels taurons.
Ara com que no queda altre remei, els seus amics marins que han estat  més prudents els han de venir a socòrrer subministrant-los més peixets per què s'alimentin i es torni a reactivar el cicle.
Per tant, es pot afirmar que la xarxa tròfica de l'ecosistema marí, vista des d'un punt de vista exagerat i  catastròfic, defineix la conducta errònea d'Espanya en aquests darrers anys.
La diferència és que la cadena alimèntaria marina de moment segueix funcionant, i porta 3500  milions d'anys fent-ho, sense cap crisi.

Salsixes de Frankfurt

He indagat informació sobre aquells que ens precedeixen,  aquells que han inventat quelcom que ens ha permès avançar fins el dia d'avui. Des del més antic Hipòcrates, el gran geni Da Vinci, el cinetífic Newton, el primer fotògraf Nipece, Gutenberg, el pare de l'imprempta, els germans Wright autors de l'origen de la comincació telèfonica, fins el mateix Bill Gates creador del sistema operatiu Windows i l'emblemàtic Steve jobs.
Personatges que trenquen amb el gruix dominant de població dominats per la curiositat, que enlloc de caminar per l'Avinguda Principal embolcallada per un so constant de gent  i conversacions vanals prefereixen caminar, encara que sigui sols, per un camí més estret i desconegut tractant de buscar dreceres misterioses i provant d'obtenir informació, del tipus que sigui, només per la complaença de poder anar-se'n al llit amb uns nous coneixements a la ment.

Evolucionar és un procés conseqüent a les personalitats incansables que es diferencien de la resta. Per què s'aïllen i pensen més. La curiositat és el seu  alicient motivador.
En altres paraules, aquestes persones són  unes salsixes de Frankfurt en un restaurant vegetarià.
No acaben de trobar el seu lloc i més aviat criden l'atenció al tractar-se d'un establiment on predomina l'hortalissa verda que és remota, senzilla i poc evolucionada.

Dit això, per si queda algún dubte, us suggereixo que deixeu de ser clàssics enciams verds.
S'han d'inventar un munt de coses encara!

Pensaments de misàndrica

A vegades vols pendre una determinació, racionalitzar les accions, els sentiments, fer un anàlisi intrínsec de les persones mantenint converses fins ben entrada la matinada, per comprovar que aquelles paraules han estat el mitjà per sentir alguna mena de sentiment cap aquella persona. Un gran sentiment amorós que primer ha hagut de passar una revisó pel cap i l'han aprovat amb bona nota.

Després de pensar-te que tots els homes es deixen enlluernar únicament per l'aspecte físic, i són poc romàntics, te n'adones que n'hi ha que també pensen d'aquesta manera, amb prudència i conjectures. Però de tant que ho fan, de vegades obliden aquesta part passional assalvatjada.
Sigui pel sexe i el plaer momentani o per un ideal extramadement romàntic, és difícil trobar l'home que complementi aquestes dues facetes en una mesura estàndard.
I com diria en senyor Murphy, quan les feromones del cos es desperten perquè t'has començat a enamorar de l'home perfecte i sembla que tot va sobre rodes, aquest et falla i les feromones segregades es desconcerten i et provoquen una reacció bioquímica en forma de plors. Necessites veure'l, tocar-lo, fins arribar al punt d'abraçar i petonejar al teu gat imaginan-te que el seu esperit ha estat posseït en el cos de l'animal.
A la llarga, per sort, tot es recol·loca.