Rescat de peixos

Sembla que el fons monetari europeu ha rescatat la banca espanyola de la crisi on estem submergits.
Segons el president Rajoy no ho vol reconèixer com a rescat sinó com una ajuda financiera en una situació molt favorable. The New York Times, no sembla que tingui aquesta mateixa perspectiva quan anuncia en un del seus titulars "És inevitable un segon rescat d'Espanya."
 Si ens cenyim a la tònica actual, basant-nos en dades i estadístiques reals ens trobem amb milions d'espanyols a l'atur i cent mil que fregen la misèria. Ara bé, els polítics, els seus col·legues financiers i els banquers segueixen impol·luts en el seu món de yupi.

Sardines mediocres que s'han menjat tot el plàncton, tonyines i calamars de classe mitjana que s'han menjat les sardines, i els pitjors, els taurons, també coneguts com a banquers i polítics que s'ho han empassat tot. Entre tots han deixat la costa pobre en un estat de misèria i penúria. N' hi ha que tenen un càrrec d'infracció molt més elevat, per descomptat, és el cas dels taurons.
Ara com que no queda altre remei, els seus amics marins que han estat  més prudents els han de venir a socòrrer subministrant-los més peixets per què s'alimentin i es torni a reactivar el cicle.
Per tant, es pot afirmar que la xarxa tròfica de l'ecosistema marí, vista des d'un punt de vista exagerat i  catastròfic, defineix la conducta errònea d'Espanya en aquests darrers anys.
La diferència és que la cadena alimèntaria marina de moment segueix funcionant, i porta 3500  milions d'anys fent-ho, sense cap crisi.