Pensaments de misàndrica

A vegades vols pendre una determinació, racionalitzar les accions, els sentiments, fer un anàlisi intrínsec de les persones mantenint converses fins ben entrada la matinada, per comprovar que aquelles paraules han estat el mitjà per sentir alguna mena de sentiment cap aquella persona. Un gran sentiment amorós que primer ha hagut de passar una revisó pel cap i l'han aprovat amb bona nota.

Després de pensar-te que tots els homes es deixen enlluernar únicament per l'aspecte físic, i són poc romàntics, te n'adones que n'hi ha que també pensen d'aquesta manera, amb prudència i conjectures. Però de tant que ho fan, de vegades obliden aquesta part passional assalvatjada.
Sigui pel sexe i el plaer momentani o per un ideal extramadement romàntic, és difícil trobar l'home que complementi aquestes dues facetes en una mesura estàndard.
I com diria en senyor Murphy, quan les feromones del cos es desperten perquè t'has començat a enamorar de l'home perfecte i sembla que tot va sobre rodes, aquest et falla i les feromones segregades es desconcerten i et provoquen una reacció bioquímica en forma de plors. Necessites veure'l, tocar-lo, fins arribar al punt d'abraçar i petonejar al teu gat imaginan-te que el seu esperit ha estat posseït en el cos de l'animal.
A la llarga, per sort, tot es recol·loca.