Rescat de peixos

Sembla que el fons monetari europeu ha rescatat la banca espanyola de la crisi on estem submergits.
Segons el president Rajoy no ho vol reconèixer com a rescat sinó com una ajuda financiera en una situació molt favorable. The New York Times, no sembla que tingui aquesta mateixa perspectiva quan anuncia en un del seus titulars "És inevitable un segon rescat d'Espanya."
 Si ens cenyim a la tònica actual, basant-nos en dades i estadístiques reals ens trobem amb milions d'espanyols a l'atur i cent mil que fregen la misèria. Ara bé, els polítics, els seus col·legues financiers i els banquers segueixen impol·luts en el seu món de yupi.

Sardines mediocres que s'han menjat tot el plàncton, tonyines i calamars de classe mitjana que s'han menjat les sardines, i els pitjors, els taurons, també coneguts com a banquers i polítics que s'ho han empassat tot. Entre tots han deixat la costa pobre en un estat de misèria i penúria. N' hi ha que tenen un càrrec d'infracció molt més elevat, per descomptat, és el cas dels taurons.
Ara com que no queda altre remei, els seus amics marins que han estat  més prudents els han de venir a socòrrer subministrant-los més peixets per què s'alimentin i es torni a reactivar el cicle.
Per tant, es pot afirmar que la xarxa tròfica de l'ecosistema marí, vista des d'un punt de vista exagerat i  catastròfic, defineix la conducta errònea d'Espanya en aquests darrers anys.
La diferència és que la cadena alimèntaria marina de moment segueix funcionant, i porta 3500  milions d'anys fent-ho, sense cap crisi.

Salsixes de Frankfurt

He indagat informació sobre aquells que ens precedeixen,  aquells que han inventat quelcom que ens ha permès avançar fins el dia d'avui. Des del més antic Hipòcrates, el gran geni Da Vinci, el cinetífic Newton, el primer fotògraf Nipece, Gutenberg, el pare de l'imprempta, els germans Wright autors de l'origen de la comincació telèfonica, fins el mateix Bill Gates creador del sistema operatiu Windows i l'emblemàtic Steve jobs.
Personatges que trenquen amb el gruix dominant de població dominats per la curiositat, que enlloc de caminar per l'Avinguda Principal embolcallada per un so constant de gent  i conversacions vanals prefereixen caminar, encara que sigui sols, per un camí més estret i desconegut tractant de buscar dreceres misterioses i provant d'obtenir informació, del tipus que sigui, només per la complaença de poder anar-se'n al llit amb uns nous coneixements a la ment.

Evolucionar és un procés conseqüent a les personalitats incansables que es diferencien de la resta. Per què s'aïllen i pensen més. La curiositat és el seu  alicient motivador.
En altres paraules, aquestes persones són  unes salsixes de Frankfurt en un restaurant vegetarià.
No acaben de trobar el seu lloc i més aviat criden l'atenció al tractar-se d'un establiment on predomina l'hortalissa verda que és remota, senzilla i poc evolucionada.

Dit això, per si queda algún dubte, us suggereixo que deixeu de ser clàssics enciams verds.
S'han d'inventar un munt de coses encara!

Pensaments de misàndrica

A vegades vols pendre una determinació, racionalitzar les accions, els sentiments, fer un anàlisi intrínsec de les persones mantenint converses fins ben entrada la matinada, per comprovar que aquelles paraules han estat el mitjà per sentir alguna mena de sentiment cap aquella persona. Un gran sentiment amorós que primer ha hagut de passar una revisó pel cap i l'han aprovat amb bona nota.

Després de pensar-te que tots els homes es deixen enlluernar únicament per l'aspecte físic, i són poc romàntics, te n'adones que n'hi ha que també pensen d'aquesta manera, amb prudència i conjectures. Però de tant que ho fan, de vegades obliden aquesta part passional assalvatjada.
Sigui pel sexe i el plaer momentani o per un ideal extramadement romàntic, és difícil trobar l'home que complementi aquestes dues facetes en una mesura estàndard.
I com diria en senyor Murphy, quan les feromones del cos es desperten perquè t'has començat a enamorar de l'home perfecte i sembla que tot va sobre rodes, aquest et falla i les feromones segregades es desconcerten i et provoquen una reacció bioquímica en forma de plors. Necessites veure'l, tocar-lo, fins arribar al punt d'abraçar i petonejar al teu gat imaginan-te que el seu esperit ha estat posseït en el cos de l'animal.
A la llarga, per sort, tot es recol·loca.

Sense ànim de lucre

Quaranta agrupaments d'Escoltes Catalans d'arreu de Catalunya es van reunir els dies 26 i 27 de novembre per posar sobre la taula diversos temas i debatra'ls.
Nois i noies voluntaris, decidits, emprenadors i compromesos formen part d'una de les associacions juvenils més demòcratiques del país.
Perfectament distribuïda en diferents àmbits, l'associació preten crèixer en coneixement propi i sobretot en l'educació en el lleure. Compta amb un àmbit de presidència, a càrrec de Víctor Muntés, un àmbit de gestìó econòmica, de pedagogia, de vegueries i de relacions exteriors. Tots ells indispensables per la viabilitat de l'associació.
Durant el curs es proposen un programa per tal de millorar les mancances que hi puguin haver dins de l'àmbit en qüestió i que de retruc afecta alguns agrupaments. Durant l'assamblea, els agrupaments de forma totalment lliure exposen els seus pensaments i les seves votacions envers el programari que cada àmbit havia promés. I així mateix ho fan per decidir les propostes del proper curs.

Paral·lelament també hi ha un tema que està duent força polèmica; L'anomenat Procés d'Unió. El qual vol provar d'unir les tres associacions escoltes de Catalunya ( Escoltes Catalans, Acció Escolta i Minyons escoltes i guies de Catalunya) per tal d'enfortir la federació i fer del Scout català un moviment més conegut, respectat i valorat.
Degut a les diferències entre cada associació, és difícil arribar a un acord mutú. És per això que abans de començar a treballar per establir el projecte, cal que cada agrupament es posicioni de forma coherent.
Això implica que coneguin, es documentin i siguin capaços d'argumentar un futur marc ideològic que compalgui a tots.
L'AE Mintaka, del qual jo formo part, va presentar una esmena que plantejava un temps de reflexió abans d'empendre la construcció del procés. L'esmena va ser aprovada, i per tant, es durà a terme.

L'Assamblea, doncs, va funcionar com un petit partit polític alliberat de restriccions, sense diners ni avarícia i absolutament democràtic. Tot un conjunt que és admirable i que malauradament ningú l'esmenta. Joves nutrits de coneixement, de seny, d' ideals i de valors, que no són pas reconeguts. En cas contrari, la societat sol atribuïr les culpes els més joves per la falta d'entusiasme i d'iniciativa. Potser n'hi ha de ''ninis''
Però no oblidem que 400 joves catalans van assistir en aquesta assamblea sense ànim de lucre,
que ofereixen bona part del seu temps per destinar-la als nens.
I no oblidem dona'ls-hi un vot de confiança, com a Mongòlia i Sibèria fan amb els Chamans
Estic segura que aquests joves són com petits chamans, tenen un interior molt ric i si la societat els permetés podrien arribar a fer grans passes.

Vaques de l'Índia

Hi ha una sèrie de persones afins a tenir seient al transport públic, les anomenades d´atencíó especial.
Així ho dicta el nostre model social, per aconseguir assolir la bona convivència del qual tot bon ciutadà hi ha de ser partícep, que hi estigui disposat o no ja és cosa seva.

A l´autobús que sovintejo hi ha persones que s´asseuen en un extrem deixant al seu costat un seient lliure on hi solen posar la jaqueta, la bossa, o llibres, això impedeix que una altre persona l´ocupi, ja que la persona assentada fa de barrera. L´excusa que hi posen és el fet de que això els facilita la sortida.

Deixem-nos estar de manies i vergonyes que fer un copet al del costat tot avisant que baixaràs a la propera parada no és cap repte! Amablement s´aixecarà i et deixarà pas per sortir.

Tanmateix, crec que arribats en aquest punt d ´endormiscament de l´empatia ens haurem de pronunciar obertament per què ens cedeixin un lloc.

- Hola, sé no sóc molt gran, no tinc cap problema físic i tampoc estic embarassada, avui, però, m´he  llevat a les 6:00 he caminat quasi 2 km per arribar a una drassana. Quan era allà m´ha n´he adonat que les indicacions que m´havien donat eren erròneas. He hagut de tornar enrere, arribant tard a una entrevista de feina importantíssima que ha estat del tot desastrosa.. -

Potser així reaccionaríem.. o no.

A d´altres països com a l´Índia la vaca és sagrada. Símbolitza la maternitat i la vida, i la seva benedicció es veu reflectida dia rere dia pels carrers hindús, el món s´atura per elles i serien ben capaços de cedir-los l´autobús sencer. Serà exagerat, però és un gran acte de generositat, que a molts països occidentals escaseja. És tant el valor que se li atribueix que fins i tot, s´està  començant a comercialtzar un refresc fet a base d´orina de vaca, que segons ells ho cura tot.

Mugrons de mentida

La dona embarassada que passats nou mesos passarà a ser coneguda com a `mama´.
El nadó que embadurnat de sang, exclatarà a plorar desconcertat sense entendre què ha passat.
La criatura no és conscient que li acaben de regalar el regal més valuós que els humans podem oferir. Una vida.
Això si, un regal que mai et dirà la veritat i, si no fos així, ens hauriem de preocupar, el regal podria ser defectuós.

L'home gran, que per no causar molèsties diu que ja li agrada estar sol a casa quan en realitat desitja una estona més de companyia i xerradissa, o el matrimoni que semblava idoni i passa nits fent sorolls entre els llençols d'un llit que no és el seu, buscant el plaer que a casa seva ja fa temps que ha minvat.
L'adolescent que impedit pels pares, tracta de sortir amb els col·legues clandestinament o el nen petit que avergonyit de les conseqüències del què ha fet prova de desentendre's...

I, en un instant, pocs minuts després d'haver descobert el món que ens envolta, també ens fan descobrir un engany tot col·locant-nos el xumet a la boca.

Així que faig una crida a tots aquells que diuen que no suporten la hipocresia i que es creuen tan sincers. Doncs forma part de la vida i de la seva sostenibilitat. I si això no ho penseu, potser sou defectuosos.

Patrimoni de la humanitat en ruïnes

Al municipi d'Alella (Maresme) existeix un edifici de dimensions colossals que m'enamora, m'inquieta i em preocupa. Havia format part de la comunitat d'Escolapis des del 1916, quan el polític Antoni Borrell i Folch els cedí aquest bé tan preuat a la fi que es destinés a l'educació.

Durant molts anys la nova escola va anar agafant relleu.
El principi només s'ensenyava teologia, més endavant s'hi van afegir nens del poble   

i també van començar a instal·lar-se els primers interns.

Això va comportar una gran extensió del centre.

L'any 2000, la situació pedagògica del moment no li brindà un futur sòlid i els Escolapis es van veure obligats a ser clausurats.

En poc temps la finca va ser venuda a uns especuladors, els quals no van ser capaços de treure'n cap fruit.

Des d'aleshores aquest castell de fades d'estil modernista, que a molts també els recorda a Hogwarts, es troba abandonat, en un estat lamentable, sense ningú capaç d'aixecar-lo a causa de l'incalculable valor adquisitiu que demana.

El futur incert dels Escolapis d'Alella és a les nostres mans, obrim la ment per un moment, segur que tots podem tenir idees engrescadores i projectes sorprenents. Abans de que la degradació s'accentuï, provem de salvar-lo.

Si voleu més teca, podeu fer una ullada aquest making of de la pel·lícula "la mala educación" de Pedro Almodóvar que va tenir lloc en aquest gran palau.