Sense ànim de lucre

Quaranta agrupaments d'Escoltes Catalans d'arreu de Catalunya es van reunir els dies 26 i 27 de novembre per posar sobre la taula diversos temas i debatra'ls.
Nois i noies voluntaris, decidits, emprenadors i compromesos formen part d'una de les associacions juvenils més demòcratiques del país.
Perfectament distribuïda en diferents àmbits, l'associació preten crèixer en coneixement propi i sobretot en l'educació en el lleure. Compta amb un àmbit de presidència, a càrrec de Víctor Muntés, un àmbit de gestìó econòmica, de pedagogia, de vegueries i de relacions exteriors. Tots ells indispensables per la viabilitat de l'associació.
Durant el curs es proposen un programa per tal de millorar les mancances que hi puguin haver dins de l'àmbit en qüestió i que de retruc afecta alguns agrupaments. Durant l'assamblea, els agrupaments de forma totalment lliure exposen els seus pensaments i les seves votacions envers el programari que cada àmbit havia promés. I així mateix ho fan per decidir les propostes del proper curs.

Paral·lelament també hi ha un tema que està duent força polèmica; L'anomenat Procés d'Unió. El qual vol provar d'unir les tres associacions escoltes de Catalunya ( Escoltes Catalans, Acció Escolta i Minyons escoltes i guies de Catalunya) per tal d'enfortir la federació i fer del Scout català un moviment més conegut, respectat i valorat.
Degut a les diferències entre cada associació, és difícil arribar a un acord mutú. És per això que abans de començar a treballar per establir el projecte, cal que cada agrupament es posicioni de forma coherent.
Això implica que coneguin, es documentin i siguin capaços d'argumentar un futur marc ideològic que compalgui a tots.
L'AE Mintaka, del qual jo formo part, va presentar una esmena que plantejava un temps de reflexió abans d'empendre la construcció del procés. L'esmena va ser aprovada, i per tant, es durà a terme.

L'Assamblea, doncs, va funcionar com un petit partit polític alliberat de restriccions, sense diners ni avarícia i absolutament democràtic. Tot un conjunt que és admirable i que malauradament ningú l'esmenta. Joves nutrits de coneixement, de seny, d' ideals i de valors, que no són pas reconeguts. En cas contrari, la societat sol atribuïr les culpes els més joves per la falta d'entusiasme i d'iniciativa. Potser n'hi ha de ''ninis''
Però no oblidem que 400 joves catalans van assistir en aquesta assamblea sense ànim de lucre,
que ofereixen bona part del seu temps per destinar-la als nens.
I no oblidem dona'ls-hi un vot de confiança, com a Mongòlia i Sibèria fan amb els Chamans
Estic segura que aquests joves són com petits chamans, tenen un interior molt ric i si la societat els permetés podrien arribar a fer grans passes.

Vaques de l'Índia

Hi ha una sèrie de persones afins a tenir seient al transport públic, les anomenades d´atencíó especial.
Així ho dicta el nostre model social, per aconseguir assolir la bona convivència del qual tot bon ciutadà hi ha de ser partícep, que hi estigui disposat o no ja és cosa seva.

A l´autobús que sovintejo hi ha persones que s´asseuen en un extrem deixant al seu costat un seient lliure on hi solen posar la jaqueta, la bossa, o llibres, això impedeix que una altre persona l´ocupi, ja que la persona assentada fa de barrera. L´excusa que hi posen és el fet de que això els facilita la sortida.

Deixem-nos estar de manies i vergonyes que fer un copet al del costat tot avisant que baixaràs a la propera parada no és cap repte! Amablement s´aixecarà i et deixarà pas per sortir.

Tanmateix, crec que arribats en aquest punt d ´endormiscament de l´empatia ens haurem de pronunciar obertament per què ens cedeixin un lloc.

- Hola, sé no sóc molt gran, no tinc cap problema físic i tampoc estic embarassada, avui, però, m´he  llevat a les 6:00 he caminat quasi 2 km per arribar a una drassana. Quan era allà m´ha n´he adonat que les indicacions que m´havien donat eren erròneas. He hagut de tornar enrere, arribant tard a una entrevista de feina importantíssima que ha estat del tot desastrosa.. -

Potser així reaccionaríem.. o no.

A d´altres països com a l´Índia la vaca és sagrada. Símbolitza la maternitat i la vida, i la seva benedicció es veu reflectida dia rere dia pels carrers hindús, el món s´atura per elles i serien ben capaços de cedir-los l´autobús sencer. Serà exagerat, però és un gran acte de generositat, que a molts països occidentals escaseja. És tant el valor que se li atribueix que fins i tot, s´està  començant a comercialtzar un refresc fet a base d´orina de vaca, que segons ells ho cura tot.

Mugrons de mentida

La dona embarassada que passats nou mesos passarà a ser coneguda com a `mama´.
El nadó que embadurnat de sang, exclatarà a plorar desconcertat sense entendre què ha passat.
La criatura no és conscient que li acaben de regalar el regal més valuós que els humans podem oferir. Una vida.
Això si, un regal que mai et dirà la veritat i, si no fos així, ens hauriem de preocupar, el regal podria ser defectuós.

L'home gran, que per no causar molèsties diu que ja li agrada estar sol a casa quan en realitat desitja una estona més de companyia i xerradissa, o el matrimoni que semblava idoni i passa nits fent sorolls entre els llençols d'un llit que no és el seu, buscant el plaer que a casa seva ja fa temps que ha minvat.
L'adolescent que impedit pels pares, tracta de sortir amb els col·legues clandestinament o el nen petit que avergonyit de les conseqüències del què ha fet prova de desentendre's...

I, en un instant, pocs minuts després d'haver descobert el món que ens envolta, també ens fan descobrir un engany tot col·locant-nos el xumet a la boca.

Així que faig una crida a tots aquells que diuen que no suporten la hipocresia i que es creuen tan sincers. Doncs forma part de la vida i de la seva sostenibilitat. I si això no ho penseu, potser sou defectuosos.

Patrimoni de la humanitat en ruïnes

Al municipi d'Alella (Maresme) existeix un edifici de dimensions colossals que m'enamora, m'inquieta i em preocupa. Havia format part de la comunitat d'Escolapis des del 1916, quan el polític Antoni Borrell i Folch els cedí aquest bé tan preuat a la fi que es destinés a l'educació.

Durant molts anys la nova escola va anar agafant relleu.
El principi només s'ensenyava teologia, més endavant s'hi van afegir nens del poble   

i també van començar a instal·lar-se els primers interns.

Això va comportar una gran extensió del centre.

L'any 2000, la situació pedagògica del moment no li brindà un futur sòlid i els Escolapis es van veure obligats a ser clausurats.

En poc temps la finca va ser venuda a uns especuladors, els quals no van ser capaços de treure'n cap fruit.

Des d'aleshores aquest castell de fades d'estil modernista, que a molts també els recorda a Hogwarts, es troba abandonat, en un estat lamentable, sense ningú capaç d'aixecar-lo a causa de l'incalculable valor adquisitiu que demana.

El futur incert dels Escolapis d'Alella és a les nostres mans, obrim la ment per un moment, segur que tots podem tenir idees engrescadores i projectes sorprenents. Abans de que la degradació s'accentuï, provem de salvar-lo.

Si voleu més teca, podeu fer una ullada aquest making of de la pel·lícula "la mala educación" de Pedro Almodóvar que va tenir lloc en aquest gran palau.

Cucs de seda

Metafòricament parlant, tots plegats som hi hem estat cucs de seda.

M'identifico a aquest insecte lepidòpter de la família dels bombícids perquè deixant de banda la seva lletjor i el seu poc atractiu, abans de fer el procés de la metamorfòsi, ha hagut de passar per diverses fases.

La metamorfòsi és el pas que transforma el cuc en una marevallosa papallona acolorida.

Ara bé, el cuc de seda n'ha passat de tots colors, des de fer escalada fins a la morera més alta per collir la fulla més verda i la que estava més amagada resistint-se a despendre's, fins a ser capturada per una colla d'humans gegans, obligada a habitar en un espai molt reduït amb uns forats al sostre pels quals per molt que ho intentés mai aconseguia travessar-los.

Potser no tenim una vida tan traginosa fruit de les variacons proporcionals, si més no coïncidim en una cosa : Algun dia la nostra vida desgastada i col·lapsada d'espisodis i peripècies decidirà transformar-nos en papallones.

Ara per ara, deixarem aquesta qüestió en stand by i carregarem el dipòsit de forces pels inicis d'aquest nou curs!
Encara ens hem d'enfilar a moltes moreres.



Avions de paper

L'era de les noves tecnologies ens ha persuadit a tots, no ho podem negar.

iPads, iPods, iPhones, macs, iMacs, Apple iMacs Pro, blackberries, smartphones i els mòbils tàctils samsung galaxy són andròmines àlgides en aquest moment. Tot plegat, doncs, és el resultat d'un procés evolutiu d'una societat contemporània que s'està centralitzant en el poder i l'eficàcia d'aquests nous mètodes i vetlla per perfeccionar-los contínuament.

Fins aquí, estic totalment d'acord i dóno el meu suport a l'avanç i el progrés. Molts de nosaltres em nascut amb aquestes comoditats, l'internet és l'exemple estrella. Però com totes les coses, en excés, mai són bones i la meva pregunta és: Fins a quin punt em de fer ús d'ells?

No fa gaire vaig llegir (no recordo la font) que actualment el nen modern ja no vol l'ordinador per caprici, el necessita. Aquesta afirmació m'espanta i no només pel contingut en si, sinó per què m'hi sento identificada, així com també molts de vosaltres.

El sector educatiu no es vol quedar curt i els docents proven de posar-se a la pell de les noves generacions, del nen que gaudeix passant-se el dia amorrat a l'ordinador i obten per instal·lar pantalles digitals enlloc de pissarres amb el propòsit de fer la lliçó més amena. A més, recentment s'ha establert un programa d'integració de les Tecnologies, de la Informació i de la Comunicació (TICs) anomenat Escola 2.0, el qual contempla l'ús personalitzat d'un ordinador portàtil per a cada alumne dins de l'aula.

Si la intenció del programa Escola 2.0 és que els estudiants estiguin més atents durant les classes, s'equivoquen rotundament.

Per altra banda, els macBooks o llibres tàctils s'estan començant a comercialitzar. Alguns estudis científics han observat detingudament que molts d'aquests aparells propaguen unes ones electromagnètiques que poden provocar efectes secundaris.

Mentrestant i sortosament, la substitució del llibre original trigarà uns quants anys, tanmateix algun dia molt llunyà aquesta aroma de llibre nou desapareixerà, un dibuix fet a mà serà impensable, l'ofici de carter i de repartidor de diaris passaran a la història, els nens a l'escola no es passaran notetes de paper, en tot cas només es comunicaran per whatsapp o algun altre xat cybernètic probablement més evolucionat.

El paper serà pràcticament inexistent i quan expliquem que a les classes feiem volar avions de paper ens pendran per bojos, i riuran, sorpresos d'un fet tan simple que tots junts haurem anat erradicant a poc a poc i inconscientment.

Copes de cristall

Sosté una copa, de cristall
l'acosta per omplir-la de xampany brut, moet chandon
En dos segons s'haurà d'aixecar,
brindarà, tot repassant totes i cadascuna de les mirades
que arrebossen la sala.
A pesar d'un martiritzador sentiment de nostàlgia i aflicció.
Avui no és dia de celebracions.

Ella és fràgil
Ella és la copa, de cristall.